LA CANÇÓ DEL 30/01/2009

Aquesta cançó que us proposo avui és realment espectacular. No puc posar en paraules tot el que em transmet aquesta cançó, però ja fa molts anys que la vaig sentir per pimera vegada i sempre que l’escolto m’agrada. Sobretot en la part final amb un dels millors solos de guitarra que han existit mai i que és molt difícil de superar.

Així doncs després d’aquesta introducció i d’haver-vos creat tantes espectatives espero que no us dececicioni. Us deixo amb una versió en directe de THE EAGLES amb el tema “HOTEL CALIFORNIA”.

LA CANÇÓ DEL 29/01/2009

Iron Maiden han estat un dels més grans dins la història del Rock i del Heavy Metal, de fet podriem dir que encara ho son, ja que segueixen en actiu i espero que aviat treguin nou disc i tornin de gira per Barcelona. La veritat és que és molt difícil escollir una cançó d’aquest grup, ja que tenen una llarga discografia i moltes pistes boníssimes, però com que no puc posar tota la seva discografia aquí, m’he decantat per HALLOWED BY THE NAME.

Només comentar-vos una curiositat, es veu que tenen un avió privat per a ells per a les gires, i sabeu com l’han batejat…… ED FORCE ONE.

És probable que tornin a aquesta secció algun dia…

LA CANÇÓ DEL 28/01/2009

No sóc massa amant dels 40 principals, però a vegades apareix alguna cançó per aquesta emisora que no està gens malament. És el cas del següent tema que presento avui.

D’una situació trista com és la pèrdua d’un fill abans de neixer ha aparegut una cançó que no en té res de trista, sinó tot el contrari, i això crec que és una cosa a tenir en compte. L’autora ha estat Mai Meneses, ja ningú se n’enrecorda que va participar a Operación Triumfo, que ha fundat el grup NENA DACONTE. Si bé no soc seguidor d’aquest duet, haig de dir que aquest tema em dona bont rotllo i com que el dimecres és un dia una mica gris, crec que és apropiada per avui. Així dons us deixo amb “TENÍA TANTO QUE DARTE”.

LA CANÇÓ DEL 27/01/2009

Huey Lewis and the News va ser un grup del qual vaig gaudir moltíssim quan era adolescent, no és que m’hagi anclat als 80, però s’ha de dir que aquesta década musicalment té grans cançons i grans bandes, una d’elles és aquesta. El tema escollit pertany a la banda sonora d’una de les pel.lícules de més èxit durant els 80 “BACK TO THE FUTURE” amb Michael J. Fox, bé de fet és una trilogia i les tres estan molt bé.

La peculiar veu de Huey Lewis és una de les atraccions d’aquesta banda que va composar grans èxits com “HIP TO BE SQUARE” o “PERFECT WORLD” juntament amb la cançó que us presento a continuació “POWER OF LOVE”.

 

LA CANÇÓ D’AVUI

L’altre dia parlant de música amb un amic vem fer un recorregut pels anys 80 i el seu rock, i vam petar parlant sobre uns personatges força curiosos per la seva imatge. Recordeu aquell grup format per 3 membres en que dos dels seu components lluien unes barbes espectaculars? Efectivament són els ZZ TOP i malgrat la seva pinta tenen un bon grapat de bones cançons, quasi totes tenen la mateixa estructura i són semblants amb dos solos de guitarra, però no deixa de ser un bon grup de rock “sureño”.

Si bé van tenir més èxit durant els 80 he recuperat una cançó dels 90, bàsicament perquè em vaig comprar aquest cd a principis d’aquesta década i que he escoltat ultimament arrel d’aquesta meravellosa conversa musical. Us deixo amb ZZ TOP i el tema del disc ANTENNA “PINCUSHION”.

LA CANÇÓ DEL DIA

Sempre m’han agradat els grups de punk o de rock formats per nòies, i un d’aquests grups més influients van ser les LUNACHICKS. Durant els 80 i els 90 van portar el seu punk rock gamberro pels escenaris i van tenir força repercusió als Estats Units.

Així dons avui us deixo amb LUNACHICKS amb “LIGHT AS A FEATHER” que és una mostra del punk rock que feien aquestes noies plenes de tatuatjes.

LA CANÇÓ DEL DIA

La veritat és que m’agradaria poder actualitzar el blog diariament, però malauradament això no potser per falta de temps, així que he decidit com a mínim penjar una cançó diaria de la banda sonora de la meva vida, que és extensa i molt variada.

Aquesta cançó que escolliré cada dia no segurià cap criteri, sinó que es basarà bàsicament pel meu esta d’ànim o bé perquè ha estat una cançó que he sentit ultimament o bé perquè ha arribat d’alguna forma a la meva ment durant el dia en qüestió.

Doncs res més, sense més preambuls aquí teniu la primera canço del dia. Si bé el disc “Appettite for Destruction” és el millor de Guns’n'Roses i probablement un dels millors discs de la històra del rock, he escollit un tema del també fabulós “Use for Ilusion”, aquesta peça probablement va ser la causant de que descobris i m’endinses en el món del Hard Rock i el Heavy. M’encanta l’energia d’aquesta cançó que a més va formar part de la banda sonora de l’excel.lent i sorprenent en el seu temps Terminator 2. Ja que som divendres crec que és una bona manera de començar el cap de setmana, amb energia i força. Aquí teniu “You Could Be Mine”.

GUNS’N'ROSES = You coud be mine (Use For Ilusion) 1991.

ELS GRAN COHEN, EL GRAN LEBOWSKY

M’encanten els Cohen, totes les seves pel·lícules m’han agradat (i les he vistes pràcticament totes), la veritat és que no sabria dir quina és la millor, però no sé perquè EL GRAN LEBOWSKI li tinc un “carinyu” especial, és d’aquelles pel·lícules en les que realment he passat una bona estona. No sé si és per Jeff Bridges, per John Goodman o per Steve Buscemi, o potser ho és per la gran aportació de Turturro, o deu ser per el magnífic guió dels Cohen o pel seu humor…la veritat és que és per tot això i molt més.

 

EL GRAN LEBOWSKI ens explica la vida d’un personatge amb filosofia hippy que viu a Los Angeles anomentat Jeff Lebowski, en que la seva vida és no fer brot. De cop i volta rep la visita de dos “matons” que volen recuperar un deute de la ex-dona d’un altre Lebowski. A partir d’aquí es genera tot un seguit d’equívocs a on constantment hi apareix el humor negre característic de la majoria de les pel·lícules dels Cohen.

 

Com ja he comentat anteriorment cal destacar el paper dels actors, un Jeff Bridges sensacional acompanyat per un bon John Goodman i per acabar-ho d’adobar amb l’aparició estel·lar de John Turturro com a Jesús. Humor, dogres, rock and roll amb Cleedence Clearwater Revival com a banda sonora, bitlles i psicodèlia són els ingredients que es poden trobar a EL GRAN LEBOWSKI. Si no l’heu vist, no us la perdeu.

QUÈ ÉS MÉS IMPORTANT L’AUTOR O LA FONT D’INSPIRACIÓ?

Aquesta és una pregunta en la que la resposta és molt difícil de respondre. Està clar que sense una cosa no hi ha l’altre i per tant ambdues coses son indispensables per a que una obra existeixi, sense una cosa no existeix l’altre i a l’inversa. Ara bé, hi ha un tercer factor que també és indispensable, el públic, es pot crear alguna obra, però si no és valorada per ningú no existirà com a tal.

 

Aquesta introducció em serveix per parlar de Quentin Tarantino, s’ha qüestionat molt l’obra d’aquest director de cinema, ja que totes les seves pel·lícules són una barreja de moltes altres pel·lícules que ell ha vist durant la seva vida. Alguns creuen que això li resta mèrit. El meu parer és que l’autor és el qui té la major importància perquè és ell qui és capaç de inspirar-se a través del que l’envolta, és ell el que és capaç de convertir totes les influències que rep en una obra i alhora és capaç de que aquesta obra sigui valorada pel públic.  

 

És indubtable que Tarantino al llarg de la seva filmografia s’ha basat, i ell no se n’amaga, en pel·lícules de cine negre, de serie B, de Kung fu, de venjances i moltes coses més, però ell les ha convertit en una cosa original, ha agafat la coctelera, ha posat tots els ingredients i ha fet un cocktail nou, original, únic, i aquí és a on radica el seu enginy. Mai abans s’havia tractat la cronologia en les pel·lícules de la manera que ho fa en Quentin, Pulp Fiction i Reservoir Dogs en són un exemple, ni mai s’havien escrit diàlegs tan originals com el del principi de Reservoir Dogs o el de les 4 noies de Death Proof al restaurant. Juga amb la violència, amb l’humor negre, amb l’acció, l’erotisme i amb els diàlegs, juntament amb la selecció de la música fan de les pel·lícules de Tarantino un cocktail explosiu i innovador, allunyat del seu temps, fent homenatges constants als seus mestres, donant les gràcies a la seva font d’inspiració, però alhora creant una nova obra que ha sorprès al públic, alguns gratament i d’altres ingratament, però el que és indiscutible és que és un gran guionista i director de cine.

 

Aquí us deixo la filmografia com a director de Quentin Tarantino:

 

1. RESERVOIR DOGS (1992)

2. PULP FICTION (1994)

 

     3. FOUR ROOMS (1995). Participa com a director en un dels 4 relats.

 

 

4. JACKIE BROWN (1997)

 

 

5. KILL BILL VOL.1 (2003)

 

 

6. KILL BILL VOL. 2 (2004)

 

7. DEATH PROOF (2007)

 

CREATIVITAT PUBLICITÀRIA

Després d’un llarg parentesi m’he decidit a actualitzar el blog novament i ho començaré mitjançant alguns exemples brillants del que es fa actualment en publicitat gràfica o exterior. Com podreu veure la creativitat no té límits en aquest món del marketing i la comunicació.

 

Com veieu, es pot utilitzar qualsevol cosa per fer publicitat, com per exemple el mobiliari urbà.

Novetat de scalextric, ja es pot jugar en la foscor, perquè tenen fars de xenó.

La veritat, la camiseta no és gaire guapa, no m’extranya que tothom la torni a deixar, però com que hi ha gustos per a tot al final la compra un. Li haurien de regalar el sabó amb aquesta compra…

Bon anunci per anunciar un model de moto BMW, tot i que els tatoos del bebè em recordem més a la Harley Davidson.

Bona imatge gràfica i bona manera de presentar el benefici del producte.

Dur i contundent, com ha de ser. Esperem que els joves de Madrid ho tinguin en compte, i també els d’arreu del món.

Només amb un cop d’ull queda comprobat que és una bona escola de Kung Fu, ara que també podrien ajudar als propietaris dels edifics del costat.

Suggerent i fàcil d’entendre.

Gran campanya per anunciar un trenclaclosques. Per fer-lo no es necessiten ni grues ni excavadores, no es preocupeu.

   

Dos molts bons anuncis d’aquesta moto que s’ha convertit en una icona de la cultura popular.

 

 

El cas de Wonderbra hem recorda el d’AXE, només amb la seva raó bàsica de compra, que com tots sabem és realçar els pits femenins aconsegueixen fer una publicitat en diferents suports molt orginal, enginyosa i divertida.