Avui fa 10 anys que va morir en Carles Sabaté, tot i no ser un fan de SAU crec que van fer molt per aquest país i en Carles va ser un gran compositor i cantant.
Jo vaig ser més de SANGTRAÏT i també força de SOPA DE CABRA, però haig de reconèixer que SAU va realitzar grans tremes com ENVIA’M UN ÀNGEL, BOIG PER TU o TREN DE MITJANIT per destacar-ne alguns. Jo els vaig sentir per primer cop amb ÉS INÚTIL CONTINUAR veient precisament aquest videoclip a la televisió, així que m’he decantat per aquesta.
Des d’aquí faig el meu humil homentatge a en Carles Sabaté i a SAU, però també a tots aquells grups catalans que ens van fer gaudir de la seva música amb el nostra idioma i a tots aquells que encara ho estan fent, i esperem que ho facin per molt de temps.
Hi han grups que apareixen de no saps on i desapareixen per art de màgia, avui en porto un d’aquests i malauradament només he escoltat aquesta cançó, hauré d’invesitgar a veure si els demés temes estan a la mateixa alçada.
Es tracte de REPUBLICA, que va tenir molt d’èxit durant l’any 1996 amb la cançó READY TO GO. Crec que només van enregistrar un parell d’albums i es van disoldre, però aquesta cançó té alguna cosa que m’agrada especialment, així que ha passat a formar part de les cançons del dia, perquè crec que té la suficient qualitat per ser-hi.
Vaig descobrir als GREEN DAY amb el seu segon album anomenat DOOKIE el qual va tenir un gran èxit sobretot entre els adolescents amb cançons com BASKET CASE o WHEN I COME AROUND. Per sort no han estat un grup d’aquests que tenen un disc de molt èxit i desapareixen sinó que han continuat graban bons albums.
Ahir vaig veure una notícia en que diuen que estan ultimant un nou album i que segurament ja podrem gaudir cap el mes de maig aproximadament. Relament ja tinc ganes d’escoltar-lo perquè aquest grup a sabut madurar i ho va demonstrar en l’excel.lent disc AMERICAN IDIOT, una opera rock que culpeja sutilment a la cultura americana, com no podia ser d’una altre manera, i sembla que en el pròxim faran una cosa semblant, així que sembla que promet.
D’AMERICAN IDIOT hi han temes realment molts bons, fins hi tot un parell de cançons de més de 8 minuts, un disc que segueix una història des de la primera cançó fins a la última. Jo avui hem decanto per presentar-vos HOLIDAY.
A principis dels 90 es va gestar a Seattle un moviment anomenat grunge, NIRVANA va ser el cap visible i va ser el grup que va morir d’èxit, sobretot li va afectar massa a CURT COBAIN, però apart d’aquest grup en van apareixer d’altres com SOUNDGARDEN, ALICE IN CHAINS i sobretot PEAL JAM, aquest és el grup que ens ocupa avui.
PEARL JAM va treure un magnífic disc anomenat TEN amb temes extraordinaris com ALIVE, JEREMY o EVEN FLOW, però la carrera d’aquesta banda encara continua i han seguit fent bons discs i bones cançons, la que presento avui és DO THE EVOLUTION, és una cançó molt contundent i amb molta energia, potser no és la millor dels de EDDIE VEDDER, però a mi m’agrada particularment, a més va acompanyada d’un excel.lent vídeo d’animació.
TARJA TURUNEN va abandonar NIGHTWISH fa aproximadament un any per seguir una carrera en solitari i va enregistrar un disc que no està gens malament, però des del meu punt de vista és una pena que deixes a la seva banda de sempre, ja que per mi amb ella al capdavant son una de les millors bandes, o potser la millor de l’anomenat gotic metal.
La carrera de NIGHTWISH és molt bona i trobariem moltíssimes cançons de gran qualitat, però jo personalment tinc una debilitat pel tema que presento avui. Es tracte de OVER THE HILLS AND FAR AWAY, la veu de la TARJA brilla i el so de la bateria és espectacular, això acompanyat per uns bons musics fan que es converteixi en una gran cançó.
L’altre dia fent un zapping vaig passar per RAC 105 TV i em vaig trobar amb el videoclip de la cançó que avui us presento. Es tracte d’un grup poc conegut però que va captar la meva orella de ben jove, cap allà al 1988 i amb els diners del meu sant o aniversari em vaig comprar el vinil. A partir d’aquí els vaig perdre la pista, però aquest disc no estava gens malament com tampoc ho està el següent tema.
Son els WOMACK AND WOMACK i la cançó TEARDROPS extreta de l’àlbum CONSCIENCE.
I es clar, la meva ment a tornat enrere i s’ha recordat d’aquella meravellosa presentació que tenien aquests dibuixos i també lo bona que era aquesta sèrie. Així doncs, m’he decidit com que aquest tema fos la cançó del dia d’avui, malauradament només he trobat la versió curta amb la presentació esmentada, però sempre és agradable veure-la, tampoc he trobat qui és l’autor d’aquesta cançó, així que si algú ho sap no dubti en dir-mo.
Diuen que en èpoques de crisi surgeixen nous moviments i la necessitat fa que s’aguditzi l’enginy, crec que aquest va ser el cas a finals dels anys 70 al Regne Unit a on va sorgir el moviment Punk, abanderat per els SEX PISTOLS.
No sé si es degut a que som dimecres que és un dia gris o bé perquè ens trobem inmersosen una crisi de cavall, però realment el que diuen els de JOHNY ROTTEN del NO FUTURE, podria traslladar-se a l’actualitat, ja que pel que sembla el futur està molt fosc per nosaltres i també per els nostres fills.
No vull ser negatiu, normalment sóc més optimista, però avui he cregut oportú rescatar aquesta cançó d’un dels grups més influents amb tan sols un disc d’estudi, NEVER MIND THE BOLLOCKS, i el tema escollit es GOD SAVE THE QUEEN.
El tema escollit avui forma part del disc TANGO IN THE NIGHT de FLEETWOOD MAC de l’any 1987. Si bé no he estat mai un seguidor d’aquest elegant grup aquest disc el guardo en molt bon record ja que va ser dels primers cd’s que varem tenir per casa i va donar moltes voltes al reproductor. El disc conté pistes molt destacables com LITTLE EYES, BIG LOVE o EVERYWHERE, però la cançó que podreu sentir a continuació crec que és la més bona de totes, a on es pot apreciar en tot el seu explendor la inconfundible veu de STEVIE NICKS.
Així doncs gaudiu amb SEVEN WONDER de FLEETWOOD MAC.
OZZY OSBOURNE va tenir la seva època daurada al front de una de les millors bandes del metal i que són pioneres dins aquest estil musical, els “BLACK SABBATH”, després de morir d’èxit amb aquesta formació i matxacar-se el cos amb drogues i alcohol, es va enamorar i la seva dona el va treure de l’ostrasisme i el va tornar a posar al davant del rock dur durant els anys 80. Es ven cert que va seguir amb les drogues, però també és ben cert que va ser un referent durant aquesta década i a més va ser un dels personatges que feia grans concerts, amb uns espectacles espectaculars.
El seu primer disc en solitari es realment bo, gran part del mèrit el té el guitarrista RANDY RHOADS que malauradament va morir en un accident d’avioneta i que el propi OZZY i la seva dona el van presenciar. Un cop molt dur per el ex cantant de BLACK SABBATH. Però abans d’aquest fatídic accident van enregistrar el disc “BIZZARD OF OZZ”, un disc imprescindible per tots els amants del heavy. Tot el LP és excepcional, us deixo amb la canço CRAZY TRAIN a on podreu veure i escoltar l’afilada guitarra de RANDY RHOADS.
