L’altre dia viag veure per casualitat American Splendor, una d’aquelles pel.lícules que tens guardades a la ment i que voldries veure però que mai la trobes per enlloc o mai trobes el moment per fer-ho. El llargmetratge ens explica la vida de Harvey Pekar un home que acaba de ser abandonat per la seva dona, viu a Cleveland i té un treball depriment com a archivador en un hospital. La seva vida és totalment aborrida i només té una certa alegria quant pot parlar amb els seu companys de feina sobre música i sobretot sobre còmics. Personatge totalment freaky que viu ensorrat en el seu món i no té grans ambicions a la vida, fins que conèix a una persona que dibuixa còmics undergrounds, ell no sap dibuixar però decideix a fer les seves històries i dona’ls-hi en el seu amic i aquest el dibuixa i els publica. Aconsegueix que els seu comic American Splendor sigui un còmic de culte amb històres pròpies que reflecteixen molt bé a la cultura americana de mitja clase social.
Es tracte doncs, d’una biografia orginal tal i com és la vida de Harvey Pekar, una persona que mai va deixar de ser un humil archivador d’hospital però que va tenir una gran repercusió en el circuit underground de còmics i va ser capaç sde ortir com a col.laborador al late show més famós d’Estats Units. El personatge és representat per sempre excel.lent Paul Giamatti i la història esta explicada pel mateix Harvey Pekar que apareix fins hi tot a la pel.lícula juntament amb altres personatges reals de la seva vida.
Sempre mha agradat molt destacar l’originalitat i la qualitat en el cine i aquesta ho és i molt. Però sobretot val la pena mencionar que està rodada en pocs mitjans i per mi el mèrit encara és més gran. Una bona pel.lícula que m’ha sorprés agradablement
