24 HOUR PARTY PEOPLE és una pel.lícula en que ens explica el moviment musical que va haver a la ciutat de Manchester durant la decada dels 80, que va donar llum a la cultura rave, la idolatració als DJ i l’inici de la música electrònica, tot això principalment gracies a la discogràfica “factory records”. La història es centra principalment en la figura del fundador de la discogràfica Tony Wilson, interpretat excel.lentment per Steve Coogan i sobre com va aconseguir que grups d’aquest moviment com Joy Division, New Order o Happy Mondays van arribar a l’estrellat.
El director Michael Witterbottom ens endinsa en un món poc conegut en l’actualitat però que va tenir una gran influència en el món de la música, ens porta a discoteques i locals de moda de la ciutat de Manchester que van ser l’epicentre d’aquest moviment, a més o fa de forma frenètica i amb un gran realisme. També cal destacar la feina dels actors i un molt bon guió que fan que aquesta pel.lícula sigui imprescindible pels bons amants de la música.
THE DOORS és una pel.lícula d’Oliver Stone que segurament ens allunya de la realitat sobre aquesta gran banda de rock i sobre la figura del seu lider Jim Morrisson, però des del meu punt de vista Stone va aconseguir fer d’aquesta història un gran llargmetratge amb mota intensitat i un estil visual magnífic.
La pel.lícula ens narra la història d’aquest grup de rock de California des dels seus inicis fins a la seva decadència centrant-se principalment amb Jim Morrisson (molt ben interpretat per Val Kilmer) i ho fa amb una gran posada en escena i un llenguatge visual realment espectacular, representant molt bé les escenes dels concerts i les excentricitats de Morrisson, sobretot en les seves paranoies mentals i en els seus excesos. També podem trobar a Meg Ryan com a parella del cantant.
En definitiva segurament no és un retrat fidedigne d’aquests personatges però Stone va aconseguir fer una pel.lícula de gran nivell artístic basant-se en la realitat mental de Jim Morrisson i dels The Doors.
VELVET GOLDMINE és una història ficticia però basant-se en la realitat musical de la dècada dels 70 al regne unit a on va neixer un moviment musical de molt de color i força estètica anomenat “Glam” en que van ser els màxims exponents David Bowie o Roxy Music.
Escrita i dirigida per Todd Haynes, Velvet Goldmine ens acosta a la vida del cantant Brian Slade (Jonathan Rhys-Meyers) i del cantant Curt Wild (Ewan McGregor) arrel d’una investigació d’un periodista, anomenat Arthur Stuart (Christian Bale), que ha de descobrir que és de la vida de Slade el qual va simular un assassinat durant un concert. Això ho fa amb l’ajuda de Wild i de la manager de Slade (Toni Collette).
Una pel.lícula de llarga duració (120 minuts) però amb un ritme força trepidant que ens apropa a un món que va existir durant una època en que van sorgir molts estils musicals i que el que l’únic que valia era ser famós i tenir “glam”.
Aquestes són tres pel.lícules sobre música, segurament n’hi han més però crec que les tres son imprescindibles pels amants del bon cine i sobretot de la música. A més en totes elles hi ha una cosa en comú, drogues, sexe i rock and roll.
