En aquesta època s’estan ja acabant de perfilar tots els festivals que tindrem durant la primavera i l’estiu i en aquest blog ja he comentat alguns dels musics confirmats al KOBETA SONIK de Bilbao. Avui canviem totalment de registre i m’ha sorprés la confirmació de GRACE JONES per al SONAR d’aquest any. Jo no sóc massa seguidor de la música electrònica ni del SONAR, però aquesta notícia m’ha fet recordar a la carismàtica GRACE JONES.
Va neixer a Jamaica l’any 1948 i és cantant, actriu i model, si bé jo bàsicament la recordo per alguna cançó i també per l’aparició a dues pel.lícules com CONAN EL DESTRUCTOR i JAMES BOND, PANORAMA PER MATAR (és considerada la noia Bond menys sexy). El seu look andrògin i la seva actitud la van fer triomfar als primers anys de la seva carrera com a icona gay i fins i tot a tenir una amistat amb ANDY WARHOL.
Musicalment s’aproxima a la música de ball, sobretot als seus inicis que van coincidir amb la febre d’aquest tipus de música als finals dels 70, a on va enregistrar una magnífica versió de LA VIE EN ROSE. Durant els anys 80 és quant va tenir més èxit musicalment parlant i també com a actriu. No era ni sexy, ni guapa, però hi havia alguna cosa que feia que aquesta dona fós atractiva, potser era la seva actitud o la seva imatge molt cuidada, però la veritat és que a mi m’agradava veurela. Qui no recorda aquell anunci de CITROEN?. jo el recordo i la recordo, i tant sols tenía 9 anys, o sigui que segur que alguna cosa debia de tenir.
Ara després de 19 anys tornar amb un nou àlbum sota al braç i participarà al SONAR, n’estic segur que serà un bon espectacle.
La cançó que presentó avui és potser la més coneguda d’aquesta felina dels esceneris, SLAVE TO THE RYTHM. En el videoclip podreu veure exactament la imatge tant cuidada i ambigua que tenía la GRACE JONES als 80.
Demà surt a la venta el segon àlbum de CRUCIFIED BARBARA, ‘TIL DEATH TO US PARTY. Un grup suèc format per 4 noies amb un so contundent entre el punk i el hard rock i que va tenir un disc de debut força destacable l’any 2006 titulat IN DISTORTION WE TRUST.
Ara tornen amb aquest nou LP i també formen part del cartell de KOBETA SONIK de Bilbao. Aquí podreu veure el seu primer single SEX ACTION que pel que sembla segueixen amb le mateix estil i la veritat és que no sona gens malament.
MARILYN MANSON ha passat en el darrers anys un petit sotrac a nivell compositiu, si bé no ha fet mals discs la veritat és que queden molt llunys dels seus primers LP,s com són PORTRAIT OF AN AMERICAN FAMILY, SMELLS LIKE CHILDREN, sobretot ANTICHRIST SUPERSTAR i en menor medida MECHANICAL ANIMALS.
Sembla doncs que aquest any el grup treurà un nou llargadurada a on recuperen l’estil d’aquests discs esmentats i aprofitan que s’han confirmat com un dels caps de cartell del FESTIVAL KOBETA SONIK a Bilbao el proper junt (per cert destacar el cartell d’aquest festival www.kobetasonik.com), avui us presento la cançó que va fer que entresin dins la meva discografia. Particularment l’ANTICHRIST SUPERSTAR és per mi el millor disc de la banda i el videoclip de THE BEAUTIFUL PEOPLE em va captivar per la seva estètica i per les seves imatges com també per la fabulosa cançó.
LANA LANE va enregistrar el seu primer àlbum l’any 1995 amb ERIK NORLANDER que apart de formar part de la banda de la cantant i de ser el productor també és el su marit. Desde llavors ha editat una dotzena de discs més en estudi, àlbums que van des de versions de rock, passant per balades, pel rock simfònic o pel metal progressiu.
La veritat es que a mi particularment m’agrada la vessant del rock simfònic a on destaca sobretot el disc SECRETS OF ASTROLOGY de l’any 2000. Però el que és el millor valuart de la LANA LANE en qüalsevol estil, és la seva veu, com podreu comprobar en el següent directe.
Sóc un gran fan dels solos de guitarra i avui us presento un clàssic i segurament un dels millors guitarristes del món. Tot i que la seva carrera en solitari no la he seguit massa Mark Knofler ens ha deixat grans moments, sobretot amb DIRE STRAITS, un grup que va tenir molt d’èxit durant els anys 80. Es ben cert que la imatge amb la cinta al cap i les munyequeres és una mica queca, però això no fa desmereixer el talent que té aquest senyor amb una guitarra a les seves mans. Han signat grans cançons com LADY WRITER, TUNEL OF LOVE, MONEY FOR NOTHING o WALK OF LIFE per nombrar-ne algunes.
Avui però us presentaré el clàssic de DIRE STRAITS, SULTANS OF SWING en una versió en directe a on podrem gaudir de la performance d’aquest grup que va fer grans concerts durant la seva època daurada i que estan per mèrits propis dins la història del rock.
Avui toca racció de Hard rock del bo i quina millor manera de fer-ho que parlant de la banda de Sheffield DEF LEPPARD. Van tenir una gran repercusió a finals del 80 i a principis del 90, principalment pel àlbum HYSTERIA, a on podem trobar cançons com LOVE BITES o ANIMAL, també és destacable el disc ADRENALIZE.
La banda de Joe Elliot segueix en actiu i l’any passat va editar un disc que no està gens malament, és veritat que la seva carrera ha tingut alts i baixos, però en tots els seus discs i podem trobar excel.lents composicions. Tal com he dit el seu millor disc és HYSTERIA i avui precisament us presento la cançó que dona títol aquest àlbum.
LUCA TURILLI va ser el fundador dels italians RHAPSODY, un grup d’èpic metal força destacat dins aquest tipus de música. Però a banda d’això la seva creativitat l’ha portat a enregistrar àlbums en solitari que s’allunyen una mica més d’aquest estil, tot i seguir sent èpic metal, podriem dir que s’endinsa més en composicions més suaus, a on prima principalment la instrumentalització, la veu i a on hi podem trobar talls operístics.
LUCA TURILLI ha editat una trilogia, que la composen els àlbums:
- King of the nordic twilight – 1999
- Prophet of the last eclipse – 2002
- The infinite wonder of creation – 2006
Degut als seus estudis de música clàssica tots ells tenen un gran component instrumental i en tots ells té col.laboracions de veus realment destacables, sobretot en el cas de la cançó que avui us presento i que forma part de The infinite wonder of creation, a on podreu gaudir de la meravellosa veu de Bridget Fogle.
Apart de la trilogia comentada ha editat un album anomenat LUCA TURILLI’S DREAMQUEST: LOST HORITZONS i actualment està acabant LUCA TURILLI’S DREAMQUEST: THE SEX AND DEMONS QUEST IN FIRE. Així doncs, ja tinc ganes de poder sentir aquest nou treball d’aques excel.lent compositor.
Juliette Lewis em va captivar al igual que a Robert de Niro a la excel.lent “El Cabo del Miedo”, per després seguir amb una sel.lecció de pel.lícules força destacades i que es podrien catalogar com a pel.lícules de culte durant la dècada dels 90. Apareix en “A quien ama Gilbert grape”, a “Días Extraños”, “Abierto hasta el amanecer” i com no a una de les meves preferides com és “Natural Born Killers”. A partir d’aquí la carrera d’actriu ha passat força més desaparcebuda, treballant per a telefims o en llargmetratges independents, destacant juntament amb Wynona Ryder a “Darwin awards” comèdia força original.
Però desde fa uns anys Juliette va decidir aparcar la seva carrera d’actriu per endinsar-se en la seva vocació, que és la música i que ha estat una gran encert per la seva part. Va formar Juliette and the licks amb els que ha enregistrat un EP i un parell de discs. Són discs de rock clàssic força enèrgic i desde fa ja uns parell d’any estan inmersos en una gira realment llarga, del tot normal tenint en compte que a on es desenvolupa millor és a l’escenari. Jo he tingut l’ocasió de veure a la banda les dues vegades que han visitat Barcelona i puc corroborar que la Juliette omple l’escenari per si sola, molta energia i bona música és el que podem trobar-hi en els seus shows, així que esperem que tot just això sigui l’inici d’una bona carrera musical.
A continuació us deixo el videoclip de JULIETTE AND THE LICKS amb la cançó PURGATORY BLUES extreta del seu segon album HOT KISS, a on es mostre el comentat anteriorment.
La veritat és que no sóc un gran seguidor de la música rap, ni del hip hop ni de la música negre en general, però dins aquest àmbit es poden trobar grans composicions, i és evident que dins aques estil hi ha molt de talent.
De totes maneres la cançó que presento avui no és de cap raper negre, és d’un raper blanc, EMINEM. No és que hagi seguit massa la carrera d’aquest music però si que tinc guardades dins la meva discografies alguns temes d’ell. La que posaré a continuació crec que és la millor i a més gaudeix de la col.laboració de la DIDO. Presteu atenció al videoclip, ja que el que hi passa és el que ens narra l’EMINEM a la cançó.
L’altre dia vaig postejar una cançó dels SEX PISTOLS, ells potser van ser els que van liderar el moviment PUNK i van ser més radicals, però en aquella època va sorgir un altre grup que va ser i és un referent en la música, són els THE CLASH amb Joe Strummer al capdavant.
La cançó que presento avui és LONDON CALLING que dona títol al disc, per mi un dels millors álbums de la història i que de tant en tant el trec del seu lloc per fer-lo rodar una mica.
