JUNO I HARD CANDY, ELLEN PAIGE PER PARTIDA DOBLE

 Finalment va caure a les meves mans JUNO, una pel.lícula que em feia molta gràcia veure, que en el seu moment no vaig poder fer-ho, i que evidentment va ser com m’esperava o fins hi tot millor.

L’argument és ben sencill una nòia de 16 anys que es queda embarassada d’un company d’escola, en primer lloc vol abortar, però posteriorment es desdiu i prefereix donar-lo en adopció. Els pares els troba mitjançant un anunci en un diari. A partir d’aquest moment la història transcorre en el dia a dia de Juno i les relacions que aquesta té en les persones més properes, amigues, el pare, la madrasta, el pare del fill i amb els pares adoptius del nen, sobretot menció especial en l’amistat que surgeix entre el que serà el pare i la pròpia Juno.

Ellen Paige demostra el gran potencial que té com a actriu i porta tot el pes de la pel.lícula amb una facilitat pasmosa, pràcticament surt en totes les escenes del llargmetratge. També destacar a tots els actors, però particularment a Michael Cera, un nou valor que juntament amb Ellen Paige donarà molt a parlar. I evidentment cal comentar el gran guió escrit per la exstripper Diablo Cody, que és la base de la pel.lícula, sense la seva originalitat Juno seria una comedia més.

 

 Si us ha sobtat molt Ellen Paige, doncs espereu a veure Hard Candy, bàsicament perquè aquí encara és més jove i Hard Candy té una temàtica més contundent. I de què ens parla, doncs de Hayley una nòia de 14 anys que coneix a Jeff, un noi de 30  i pocs anys a través d’internet, aconsegueix una cita en un cafè i posteriorment se’n van a casa d’ell. A partir d’aquí la “nena” sotment una guerra psicològica a Jeff, que veu incrèdul el que li està passant i com una noia de 14 pot fer el que està fent. El perquè Hayley fa això no us ho puc dir, perd la gràcia de la pel.lícula. Situacions angoixants i diàlegs atrevits amb un final impactant són alguns dels ingredients d’aquest llargmetratge, però sens dubte la protagonista torna a ser Ellen Paige, una gran interpretació per a una noia de la seva edat. Molt recomanable, però s’ha d’estar preparat en algunes escenes. (sobretot si ets home).

CIUTAT DE DEU, LA DURESA DE BRASIL

 Producció brasilera realment sorprenent que em va impactar moltíssim ara ja fa uns quants anys. Arrel de l’estrena de la també brasilera “Tropa de élite” que actualment està en cartellera i que té una temàtica semblant, he volgut comentar aquest llargmetratge de Fernando Meirelles. Per mi una de les millor pel.lícules dels últims anys.

Ens narra el creixement del crim organitzat a la favela de “Cidade de deus” de Rio de Janeiro des dels 60 als anys 80 a través de la mirada de Buscapé un noi negre, tímid i fràgil amb talent com a fotograf i artista, però sense l’empenta necessària per ser un criminal. De totes maneres el veritable protagonista és el barri i de tota la gent que hi habita, ple de violència a totes hores a on la polícia no hi pot accedir. Hi predomina la pobresa i la violència infantil, armes, drogues, però també l’amor i l’amistat.

Escenes molt dures i impactants, alternades amb un narració elèctrica i amb punt d’humor fan de Ciutat de Deu una pel.lícula imprescindible en l’era moderna. A més en explica una situació real que succeeix a Brasil actualment. Com a curiositat no la van poder grabar a la Favela de Ciudad de deus, van haber-ho de fer en un altre i van tenir talls constants degut a que hi havien enfontraments reals entre bandes, els trets i la manca de seguretat n’eren les causes.

PUBLICITAT A MONUMENTS!!!!ATUREM’HO

Increíble notícia que acaba de llegir. L’empresa Monumental Outdoor de Chicago vol dur a terme acciones de publicitat als principals edificis o monuments de les principals ciutat d’arreu del món. És una autèntica aberració, estic d’acord en totes les iniciatives noves que s’estan fent dins el món de la publicitat, és més, estic estudiant publicitat, però crec que s’ha de premiar la creativitat i en cap cas utilitzar la cultura i el patrimoni cultural per introduir-nos més el gran invent de l’actualitat, la societat del consum. Si us plau, aturem’ho!!!!!!.

Adjunto la noticía (perdoneu però és en castellà):

Los peores augurios se confirman. La empresa norteamericana Monumental Outdoor, con sede en Chicago, IL, anunció el pasado día 10 de julio en su página web que tiene intención de colocar publicidad en edificios históricos y lugares emblemáticos españoles.

Según informan en su página web, ya han cerrado acuerdos con algunas importantes ciudades en Latinoamérica para llevar a cabo esta particular aberración y están a punto de hacerlo también con varias ciudades españolas.

España, su próximo objetivo
Tras Latinoamérica, el siguiente objetivo es España y, en concreto, aquellas ciudades que sobresalen por el estado de conservación de sus cascos históricos.

Entre ellas en un primer momento podrían estar Madrid, Barcelona, Valencia, Sevilla, Segovia, Cuenca y Toledo.

El sistema
Según publican en su página web, la empresa lleva ya algunos años utilizando edificios emblemáticos por su riqueza arquitectónica para colocar publicidad.

El sistema consiste en “forrar” las fachadas de los edificios elegidos con un material electroluminiscente que, según declara la empresa, es totalmente invisible a la luz del día. Sin embargo, cuando cae la noche, el edificio se ilumina siendo capaz de mostrar publicidad, convirtiendo el edificio en una gran valla publicitaria.

Ciudades y anunciantes ya han mostrado un gran interés
Monumental Outdoor asegura en su página web haber establecido los primeros contactos con instituciones de diferentes ciudades y empresas anunciantes de nuestro país para explicar esta iniciativa.

Todo parece indicar que la idea les ha cautivado a unos, debido a los beneficios económicos que recibirán, y a otros por el enorme impacto que puede tener la iniciativa.

Según declaran en su página web, la empresa iniciará la instalación de su espeluznante proyecto en España a mediados de agosto.

Y yo, ¿puedo hacer algo? ¿cómo?

¡Claro que sí!, por ejemplo:

Puedes expresar tu opinión en este mismo blog…

Puedes difundir este mensaje entre amigos y conocidos…

Puedes difundir la noticia publicándola en tu blog…

Puedes mostrar tu desacuerdo con la empresa

O de cualquier otro modo que se te ocurra, cualquier cosa vale.

¡Juntos podremos parar esta iniciativa!

noamonumentoutdoor.blogspot.com

ALTA FIDELITAT, COM FER CINE D’ALTA QUALITAT

En l’anterior post ja vaig parlar sobre una bona comèdia romàntica, això m’ha fer recordar que n’hi ha alguna altre més que cal destacar i ALTA FIDELITAT té tots el requisits necessaris per ser-ho. Si bé segurament no vaig escollir el dia per veure-la, acabava de tallar una relació de vora dos anys, la veritat és que no em va fer sentir malament, sino tot el contrari, em va ajudar a fer menys dura la situació que tenia en aquell moment.

JOHN CUSACK és Rob, el propietari d’una tenda de discos que només ven vinils, que segurament farà fallida i a més la seva nòvia l’acaba d’abandonar. Rob estableix un diàleg amb els espectadors de la pel.lícula explicant cinc situacions que han marcat la seva vida, com les seves 5 primeres nòvies o com les seves 5 cançons preferides. El llargmetratge barreja situacions còmiques amb situacions més sèries, amb una dosi de bons diàlegs a on la música i és constantment present. Important el paper dels seus amics i treballadors de la botiga, un molt bon JACK BLACK i TODD LOUISO, que donen aquell toc humoristic necessàri en totes les històries tristes que pateix el protagonista.

Cal destacar el paper de Johan Cusack que per mi és una de les millors pel.lícules que ha realitzat mai que a més participa en el guió. Està dirigida pel Stephen Frears director de ” HI-LO COUNTRY”, “MI HERMOSA LAVANDERÍA” o “LOS TIMADORES”. Cal destacar les aparicions de LISA BONET (sí la filla de Bill Cosby al Show de Bill Cosby), CATHERINE ZETA-JONES i del petit “cameo” de BRUCE SPRINGSTEEN fent d’ell mateix.

PERSEGUINT A AMY (UNA COMÈDIA ROMÀNTICA COM DEU MANA)

  No sóc precissament un fan de les comèdies romàntiques i menys la típiques ensucradetes amb converses tontes que provenen de Hollywood que acaben bé i que són un autèntic pastís. Però fa molts anys va apareixer “Chasing Amy” una pel.lícula de Kevin Smith que ha passat a estar catalogada humilment per a mi com la millor comèdia romàntica que existeix.

Dos dibuixants de còmic, Holden i Banky, coneixen a la també dibuixant de còmics Alyssa en una convenció. La sinèrgia és molt bona entre ells tres i després de varies cites Holden s’enamora d’ella, però descobreix que ella és lesbiana. A partir d’aquesta premisa es succeeixen un seguit de converses molt interessants, sobretot la que protagonitza Ben Afflec (Holden) quan va a veure a Jay and Silent Bob (interpretat pel propi Kevin Smith). Però apart dels excel.lents diàlegs la pel.lícula defuig del típics clixes de comèdies romàntiques i ens endinsa en situacions curioses, fins i tot gracioses, però que són reals i que poden succeir a més d’una persona. Tot el que pogui semblar no és una pel.lícula sense profunditat, sinó tot el contrari i és en el sentiments dels personatges i en les relacions humanes a on hi posa més l’accent.

Cal destacar la interpretació dels tres actors principals, un bon Ben Affleck, una correcte Joey Lauren Adams. Però per sobre tod tos cal destacar el paper Jason Lee, excel.lent donant un toc d’humor molt necessari durant tota la pel.lícula.

Kevin Smith ja va brillar en la seva òpera prima “Clerks” i posteriorment amb “Mallrats”, però és en Perseguint a Amy a on assoleix una maduresa com a guionista i com a director. Posteriorment a tingut una inestabilitat cinematogràfica amb la interessant “Dogma”, la fluixeta “Jay and Silent Bob” i un d’altabaix important amb la “Noia de Jersey”, per recuperar-se de nou pel bé dels seus seguidors amb “Clerks II”.

PANDORA AL CONGO (EL SURREALISME D’ALBERT SANCHEZ PIÑOL)

  Aquest llibre va caure per casualitat a les meves mans, havia acabat de llegir un llibre i em trobava en ganes de començar-ne un de nou, buscant al prestatges de casa va apareixer Pandora al Congo, un llibre que jo havia descartat en altres ocasions, però que aquesta vegada al no tenir altres opcions em vaig decidir a llegir-lo, ara puc dir que ha estat una gran sorpresa per a mi i he descobert un dels millors escritors que tenim a Catalunya.

Arrel de la publicació del nou llibre d’Albert Sanchez-Piñol “Tretxe tristos tràngols” he cregut oportú comentar Pandora el Congo, un gran llibre d’aventures, amb tocs d’humor i surrealisme, molt surrealisme, però que a la vegada manté captivat al lector desde la primera a la última pàgina.

Pandora al Congo narra la història d’un jove escriptor que es veu abocat a escriure un llibre narrant la història de Marcus Garvey, un presidiari comdemnat a mort per l’assassinat de dos germans de l’aristrocàcia britànica durant el seu viatge al Congo. Aquest llibre pot ser la solució per aconseguir la llibertat d’en Marcus i per aquest motiu l’advocat del mateix li encarrega el llibre al jove escriptor. La novel.la ens explica dues històries paral.leles, una a la Gran Bretanys durant la Primer Guerra Mundial i l’altre sobre l’aventura que hi succeix a la selva del Congo, a on els aventurers descobreixen un sorprenen món subterrani.

Albert Sanchez Piñol demostra una gran capacitat per atrapar el lector des del primer moment, a més fa una descripció dels personatges molt acurada i ens endinsa en un món nou surrealista però que aconsegueix que t’indtrodueixis dins la història com si la visquessis en primera persona. Tot això i un final sorprenent fan d’aquesta novel.la una de les obres més interessants de la cultura catalana.

SKA I REGGAE A LA CATALANA

Ja que en l’últim post vaig parlar de música catalana he pensat que podria destacar dos grups més que tenim a casa nostra. Aquest dos grups que comentaré es dediquen a donar bon rotllo als seus seguidors i a tots aquells que escoltin les seves notes. El seu estil es l’SKA i el REGGEA, són BURMAN FLASH i THE PEPPER POTS.

Ambdos són de terres Gironines i ambdós són grups amb molts components cada un d’ells. THE PEPPER POTS canten en Anglès i BURMAN FLASH en català,tot i que tenen alguna cançó també en castellà, però els seu nexe en comú és que són molt bons i fan música de qualitat.

THE PEPPER POTS (www.thepepperpots.com): es van formar a l’any 2002 i han editat dos disc, THE SWINGIN SIXTIES i SHAKE IT!. Han estat molt ben rebuts a nivell de crítica i podriem dir que us dels grups més internacionals que tenim a Catalunya, han actuat en nombrosos països europeus i fins i tot al Japó (la seva web també està en japonès).  No sóc critic i no puc fer una crítica dels seus discs, però si el que puc dir és que sempre que els escolto el meu humor canvia en posotiu, donen bon rotllo tal com sol fer-ho la música Reggae, però no estem parlant del reggea de Bob Marley, no, podriem dir que es tracte de música Jamaicana, a on la base és el Reggae que es convina amb el soul i ritmes caribenys. El grup està format per un bon grapat de musics amb forces instruments de vent i al capdavant per tres noies que són les cantants, l’estètica de la banda ens retorna als anys 60 i 70 època a on l’ska, el reggae estaven en un bon moment.

BURMAN FLASH (www.burmanflash.net): quin gran descobriment vaig trobar-me un dia, deu fer ja uns 5 anys més o menys, era el típic divendres que surts per sortir i vaig acabar al local de sempre de Manresa, el Sielu, i just en aquell moment estava actuant Bruman Flash, l’energia de l’Anna Perez, cantant del grup i aquella música festiva em van fer paralitzar-me al mig de la pista i escoltar, sonava molt bé. Però va ser curt, es va acabar de seguida i no vaig poder quedar-me amb el nom del grup. Per sort, pocs dies després era el Mercat de Música Viva de Vic i per sort, vaig trobar Burman Flash de nou en un escenari. Un altre cop em vaig quedar bocabadat de l’energia d’aquest grup, de cop vaig sentir-me bé de nou, les birres van sortir el seu efecte i no vaig parar de ballar SKA en tota la nit. Aquell dia vaig poder comprar el seu primer disc allà mateix, GIRA, el vaig posar al cd del cotxe i no el vaig treure durant mesos. A hores d’ara ja han tret un parell de disc més , BRILA i DESMEMÒRIA, i el nivell és excel.lent en tot d’ells. No podria dir quin és el millor. Això fa que estigui ansiòs per veure si en treuen algun altre.

La seva música es SKA amb tocs reggaes, energia i alegria pura, molt ben conduida per la veu de l’Anna que es complementa amb tots els components dels grups. Que junt amb unes lletres elaborades fan de BURMAN FLASH un grup que no s’esborarà mai de la meva memòria.

LUPE VILLAR, CLÀSSICS DEL ROCK EN CATALÀ

 Per si no sabeu qui és Lupe Villar era la guitarrista de Sangtraït, grup que trobo molt a faltar i que seria bo que tornessin a reunir-se. Apart d’axiò és una de les úniques noies que es mouen pel rock o hard rock en català, a veure si s’animen més perquè l´últim treball de la Lupe és totalment remarcable.

No sóc un expert en fer crítiques de discs, la veritat és que músicalment tinc molt a desitjar però si em considero un bon fan de la música i sobretot del rock dur. El projecte de la Lupe és basa en agafar cançons de mites del rock de tota la vida com Metallica, Iron Maiden, Scorpions, Queen o AC/DC entre d’altres. A partir d’aquí s’ha sabut envoltar d’amics com molt bé diu el títol del disc LUPE VILLAR i XII AMIC “kcor de rock”. El resultat ha estat 13 cançons potents, és cert les cançons originals ja ho són, però la Lupe i els seus amics no s’han dedicat només a traduir-les i versionar-les, sinó que hi han aportat personalitat i estil propi a les mateixes.

Totes les cançons del disc són molt bones, però destacaria la versió de Iron Maiden “the trooper” traduida al català com “senyeres de mort”, “vents de canvi” el “wind of change” de The Scorpions o el “I want it all” de The Queen en català “ho vull tot”.

En el disc hi col.labora els ex Sangtraït Papa Juls que ha estat el responsable de les traduccions de les lletres i com sempre ha demostrat tenir un gran talent i habilitat en la llengua, en Martin Rodiguez el mític pastisser indomable que es torna a posar darrera la bateria en alguna cançó. Cal remarcar el gran paper que ha tingut la banda de metal en català Dragonslayer (que de moment no conec però arrel d’aquest disc investigaré sobre ells) i la col.laboració de Victor Estevez (si, si el d’OT), Joanjo Bosk, Ramon Ramos i Jeanette Porter.

Una sel.lecció acurada de clàssics del rock mundial perfectament adaptades al català, músicalment molt ben treballat i una gran interpretació de la Lupe i tots els seus amics. Si cada cop que es reuneixin han de fer un disc com aquest seria bo que ho fesin cada any. Un dels millor discs de l’any. La Lupe ha demostrat que té un KCOR DE ROCK.

Aquí teniu la llista de cançons:

1. “Babilònia”(Avenged Sevenfold)                                  
2. “Pensaments”(Linkin Park)                                          
3. “No puc deixar d’estimar-te”(Van Halen)
4. “Mai més boig pel teu amor”(Whitesnake)
5. “Res com tu”(Scorpions)
6. “Senyeres de mort”(Iron Maiden)
7. “Estranys per sempre”(Deep Purple)
8. “Ruta al infern”
9. “Mater”(Rammstein)
10. “Res no importa”(Metallica)
11. “Vents de canvi”(Scorpions)
12. “Cel i infern” (Black Sabbath)
13. “Ho vull tot(Queen)”

 

AMERICAN SPLENDOR

L’altre dia viag veure per casualitat American Splendor, una d’aquelles pel.lícules que tens guardades a la ment i que voldries veure però que mai la trobes per enlloc o mai trobes el moment per fer-ho. El llargmetratge ens explica la vida de Harvey Pekar un home que acaba de ser abandonat per la seva dona, viu a Cleveland i té un treball depriment com a archivador en un hospital. La seva vida és totalment aborrida i només té una certa alegria quant pot parlar amb els seu companys de feina sobre música i sobretot sobre còmics. Personatge totalment freaky que viu ensorrat en el seu món i no té grans ambicions a la vida, fins que conèix a una persona que dibuixa còmics undergrounds, ell no sap dibuixar però decideix a fer les seves històries i dona’ls-hi en el seu amic i aquest el dibuixa i els publica. Aconsegueix que els seu comic American Splendor sigui un còmic de culte amb històres pròpies que reflecteixen molt bé a la cultura americana de mitja clase social.

Es tracte doncs, d’una biografia orginal tal i com és la vida de Harvey Pekar, una persona que mai va deixar de ser un humil archivador d’hospital però que va tenir una gran repercusió en el circuit underground de còmics i va ser capaç sde ortir com a col.laborador al late show més famós d’Estats Units. El personatge és representat per sempre excel.lent Paul Giamatti i la història esta explicada pel mateix Harvey Pekar que apareix fins hi tot a la pel.lícula juntament amb altres personatges reals de la seva vida.

Sempre mha agradat molt destacar l’originalitat i la qualitat en el cine i aquesta ho és i molt. Però sobretot val la pena mencionar que està rodada en pocs mitjans i per mi el mèrit encara és més gran. Una bona pel.lícula que m’ha sorprés agradablement

 

MÉS CREATIVITAT GRÀFICA

Molt bé, després d’uns quants dies sense escriure al blog per motius tècnics amb les fotografies m’he decidit a tornar a possar alguns exemples sobre la creativitat en gràfica, són treballs que he trobat per la web i m’han sorprés molt per la seva originalitat i disseny. Així que a continuació teniu alguns exemples de les grans coses que es poden fer amb una petita idea.

Aquí tenim dos exemples de que amb pocs diners podem ajudar a persones necessitades, som capaços de gastar-nos diners en petits luxes i no pensem que amb una miqueta menys podriem ajudar a persones que ho necessiten. Molt bona la simbologia entre el luxe i la fam. Bona campanya publicitària amb missatge contundent. Pense-m’hi tots plegats.

        

Dos imatges contundents sobre la guerra i la infància que s’ha fet per la campanya d’Amnistia Internacional. El que sorpren més en aquests anuncis és a on s’ha ubicat. Han buscat la transparència de les marquesines de les parades de bus i han aconseguit un nivell de realisme molt notable. Realment és impactant.

La publicitat apart del mitjans habituals la podem trobar a molts llocs. Aquest n’es un bon exemple, s’utilitzar el tub d’escapament d’un autocar per donar un missatge antitabac. Realment brillant.

Altres exemples de com fer que tothom deixi de fumar. Una zona de fumadors han pintat el sostre representant un enterrament, la prespectiva fa que et pensis que ets tu el mort. Així que deixa de fuma sino vols que això sigui veritat.

 

En publicitat tot si val, el que compte és la creativitat. Sempre es pot pensar en que hi han molts mitjans a on si pot fer publicitat i a més que es pot interactuar en elements del nostre entorn. Aquí em vist un exemple, les bitlles es converteixen en dents, serà millor que no fem cap strike o no podrem somriure mai més.

             

Altres exemples de com interactuar amb el mobiliari urbà i fer arribar missatges de denuncia social d’una forma directa. Aquí en exemple de com un telèfon es pot convertir en un puny i a la vegada una eina per denunciar abusos a menors o de gènere.